balancímetre m. Radiòmetre que mesura el balanç de radiació d’una superfície plana.

bar m. Unitat internacional de pressió equivalent a 100.000 pascals, usada per a mesurar la pressió atmosfèrica. De símbol bar.

barògraf m. Baròmetre, generalment aneroide, que porta acoblat un mecanisme de registre que permet de dibuixar sobre un gràfic la corba de la variació de la pressió atmosfèrica segons el temps.

baròmetre m. Instrument per a mesurar la pressió atmosfèrica. Baròmetre de mercuri. Baròmetre aneroide.

barometria f. Part de la física que tracta de la mesura de la pressió atmosfèrica.

baromètric -a adj. 1. a. Relatiu o pertanyent al baròmetre. b. cambra baromètrica Espai comprés entre l’extrem tancat del tub i el menisc del mercuri en un baròmetre de mercuri. 2. Indicat pel baròmetre. Altura baromètrica.

basca f. Calor forta i espessa, que dificulta la respiració. Anit feia una basca que no es podia estar dins de casa.

boira f. 1. Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat siga inferior a un quilòmetre. 2. banc de boira Boira compacta que s’estén horitzontalment al llarg d’alguns centenars de metres. 3. boira baixa (o terrera, o plana, o assolada, o aterrada) Boira de radiació de baix nivell que es forma particularment a les valls. 4. boira encelada Capa de boira que no és en contacte amb el sòl. 5. boira pixanera (o ploranera, o roïnera, o de borra) Boira de la qual cau una precipitació apreciable en forma de gotes finíssimes.

boirada f. Boira d’una gran extensió.

boirassa f. Boira molt espessa.

boirat m. Nuvolat.

boirenc -a adj. Relatiu o pertanyent a la boira.

boirim m. Boirina.

boirina f. Enterboliment de l’aire degut a l’aigua que absorbeixen els nuclis de condensació existents en l’atmosfera.

boirós -osa adj. Cobert de boira, amb boira.

boirum f. Boira amb presència de contaminants atmosfèrics d’origen industrial, que és conseqüència de la gran concentració de partícules de pols i de fum que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació de vapor d’aigua, fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire siga molt inferior al 100%.

bonança f. 1. Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i va fer bonança. 2. Temps bo de temperatura suau, seré i tranquil.

bonancenc -a adj. Caracteritzat per la bonança. Hui la mar estarà bonancenca.

boreal adj. 1. Del nord, relatiu o pertanyent al nord. 2. Que cau al nord, septentrional. Aurora boreal.

borralló m. Floc de neu.

borrasca f. 1. Tempestat de vent fort acompanyat de pluja, neu o pedra. 2. borrasca de neu Nevada forta acompanyada de vent. 3. fig. Esdeveniment desordenat i violent. De símbol B.

borrascada f. Vent impetuós acompanyat de pluja o granís.

borrascall m. Caiguda de petites volves de neu, petita nevada que amb treballs cobreix la terra.

borrascós adj. Que causa borrasques, en què es produeixen borrasques, propens a borrasques. Vent borrascós. Regió borrascosa.

botorn m. Aire calent, sufocant, que fa a vegades a l’estiu. Quin botorn que fa.

brisa f. 1. Vent de mar a terra i de terra a mar que s’alça a les costes després de l’eixida o de la posta del sol. 2. brisa de mar Brisa diürna que bufa des de la mar cap a terra. 3. brisa de muntanya Brisa nocturna que bufa des de la muntanya cap a la vall. 4. brisa de terra Brisa nocturna que bufa des de la terra cap a la mar. 5. brisa de vall Brisa diürna que bufa des de la vall cap a la muntanya.

brisaina f. Vent gelat i moll que bufa a les matinades d’hivern.

brisot m. Brisa forta.

broma f. 1. Boira, especialment poc espessa. 2. broma seca Broma que no humiteja les superfícies amb què està en contacte.

bromeig m. Broma o boira lleugera, poc espessa.

bromitja f. Calitja, boirina.