calabruix m. Neu en forma granular.

calabruixa f. Calabruix.

calabruixada f. Precipitació en forma de calabruix.

calabruixar v. intr. Caure calabruix.

calabruixó m. Calabruix lleuger.

calabruixonada f. Calabruixada lleugera.

calabruixonar v. intr. Caure calabruixó.

calamarsa f. Granís.

calamarsada f. Granissada.

calamarsejar v. intr. Granissar.

calamarsó m. Granissol.

caldejament m. 1. Acció de caldejar. 2. Efecte de caldejar.

caldejar v. tr. Calfar, especialment el sol (la terra, l’ambient).

calent -a adj. 1. Que té una temperatura elevada, relativament a la del cos humà. L’estufa estava calenta. 2. Que produeix una sensació de calor. Un aire calent.

calentor f. Qualitat de calent.

calfor f. Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta. La calfor del sol.

calfred m. Sensació de fred i de calor alhora, amb tremolor o estremiment, pròpia d’algunes indisposicions i malalties. Fredolí 2.

càlid -a adj. Habitualment calorós. Un clima càlid.

calima f. Calitja.

calina f. Calitja, calor bascosa, xafogor.

calitja f. 1. Opacitat de les capes inferiors de l’atmosfera produïda per partícules de pols, de sal, de fum, etc., que disminueixen la visibilitat. 2. Xafogor.

calm -a adj. Encalmat, tranquil.

calor f. 1. Sensació experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril. 2. fer calor Haver-hi, en un lloc, una temperatura ambiental elevada, especialment ser elevada la calor atmosfèrica.

calorada f. 1. Calor forta. 2. Acalorament.

calorejar v. intr. Fer calor. A les nits de juny ja caloreja.

calorós -osa adj. Que fa sentir calor.

canícula f. Període d’unes quatre a sis setmanes que comprén una part de juliol i gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.

canicular adj. Pertanyent a la canícula. Calor canicular.

canigonenc m. Vent procedent del Canigó.

cel m. Part de l’espai que apareix com una volta sobre la Terra circumscrita per l’horitzó. Cel blau, clar, net, ras. Cel boirós, núvol, tapat, encapotat, cobert.

celeste adj. Del cel. Volta celeste.

cell m. Cella.

cella f. Núvol prim, allargassat, que es posa al cim de les muntanyes, a l’horitzó, etc.

cerç m. Vent fred del nord-oest.

cicló m. 1. Sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós. 2. Àrea de baixa pressió. De símbol C.

cirriforme adj. Semblant a un cirrus.

cirrocúmul m. Cirrocúmulus. De símbol Cc.

cirrocúmulus m. Núvol alt que constitueix un banc de núvols de color blanc format per elements disposats regularment d’un diàmetre inferior a 1° i es compon quasi exclusivament per cristalls de gel. De símbol Cc.

cirrós -osa adj. 1. Que té cirrus. 2. Cobert de cirrus o de cirrostratus. Cel cirrós.

cirrostratus m. Núvol alt que constitueix un banc de núvols transparent i blanquinós i es compon, principalment, de cristalls de gel. De símbol Cs.

cirrus m. Núvol de textura fibrosa generalment blanc, que es forma a una altura ordinàriament compresa entre 7.000 i 10.000 metres. De símbol Ci.

clar -a 1. adj. Dit del temps, del cel, etc., serens. 2. Que deixa passar la claror per intervals, que no és compacte. Un núvol clar. 3. En un seguit de coses, lloc on alguna d’aquestes és interrompuda, on apareixen clars.

clariana f. Petit espai seré entre núvols.

clima m. 1. a. Conjunt de condicions atmosfèriques pròpies d’una regió, especialment en tant que afecten la vida animal i vegetal. b. clima equatorial Clima humit i calorós característic de les terres pròximes a l’equador. c. clima mediterrani Clima caracteritzat per una estació seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern. d. clima megatèrmic Clima caracteritzat per temperatures càlides. e. clima mesotèrmic Clima caracteritzat per temperatures moderades. f. clima microtèrmic Clima caracteritzat per temperatures fredes. g. clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó. 2. Qualsevol de les zones en què es divideix la Terra, compresa entre dos paral·lels tals que de l’un a l’altre hi ha una diferència de mitja hora en la durada del dia més llarg de l’any (vint-i-quatre climes entre l’equador i cada cercle polar).

climàtic -a adj. Relatiu o pertanyent al clima.

climatòleg -òloga m. i f. Persona versada en climatologia.

climatologia f. Ciència del clima, que estudia els fenòmens que el produeixen, els seus elements, la seua distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.

climograma m. Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i precipitacions (abscisses) mensuals d’una localitat.

contraalisis adj. Vents contraalisis. Vegeu vent.

corona f. Cercle de llum pàl·lida que envolta a vegades el disc del Sol o de la Lluna.

corrent m. Massa fluida, com l’aigua, el vent, la lava, etc., que es mou contínuament en una certa direcció; el moviment d’aquesta massa. Corrent de llevant, de garbí. Corrent d’aigua, aire.

cremar v. tr. L’ardor del sol, afectar les plantes o les flors, especialment després d’una gelada.

cúmul m. Cúmulus. De símbol Cu.

cumulonimbus m. Núvol baix de gran dimensió vertical que sobrepassa la tropopausa ocasionalment, que té el cim fibrós generalment en forma d’enclusa i es compon de gotetes d’aigua a la part baixa i de cristalls de gel a la part alta. De símbol Cb.

cúmulus m. Núvol baix de contorn ben delimitat, que es desenvolupa verticalment en forma de protuberàncies i que es compon de gotetes d’aigua a la part baixa i de cristalls de gel a la part alta. De símbol Cu.