embat m. Impuls del vent. La porta del balcó s’ha tancat d’un embat.

emboirament m. 1. Acció d’emboirar o d’emboirar-se. 2. Efecte d’emboirar o d’emboirar-se.

emboirar v. 1. tr. Omplir o cobrir de boira. 2. pron. Cobrir-se de boira.

encalmat -ada adj. Tornat calm, assossegat.

enclusa f. Incus.

enclusa f. Complement d’un núvol del gènere cumulonimbus en forma d’enclusa.

ennuvolar v. 1. pron. Cobrir-se de núvols el cel. El cel es va ennuvolar en un moment. 2. tr. p. ext. Aquesta boira ennuvolarà el dia.

eòlic -a adj. 1. Dit de l’acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió. 2. Dit de l’energia del vent que pot ser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.

equinocci m. 1. Qualsevol dels dos temps de l'any en què el Sol, en el seu moviment aparent, passa per l'equador i en què el dia i la nit són d'igual durada en tots els punts de la Terra. 2. equinocci de primavera Temps en què el Sol passa pel primer punt del signe d’àries, allà pel 21 de març. 3. equinocci de tardor (o d’autumne) Temps en què el Sol passa pel primer punt del signe de libra, allà pel 23 de setembre.

equinoccial adj. 1. Relatiu o pertanyent a un equinocci o als equinoccis. 2. línia equinoccial Equador terrestre.

estació f. 1. Cadascuna de les quatre divisions de l’any (primavera, estiu, tardor, hivern) compresa entre un equinocci i un solstici. 2. estació meteorològica Instal·lacions i instruments destinats a l’obtenció de mesures quantitatives dels fenòmens meteorològics.

estiu m. Estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que a l’hemisferi nord comença el 21 de juny, solstici d’estiu, i acaba el 23 de setembre, equinocci de tardor; a l’hemisferi sud comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març.

estiuenc -a adj. Pertanyent a l’estiu, estival.

estiuet m. Diminutiu d’estiu emprat en l’expressió estiuet de Sant Martí. Sèrie d’alguns dies de bon temps i relativa calor que se sol esdevenir després dels primers freds, al voltant de la festa de Sant Martí (11 de novembre).

estival adj. Relatiu o pertanyent a l’estiu.

estrat m. Estratus. De símbol St.

estratocúmul m. Estratocúmulus. De símbol Sc.

estratocúmulus m. Capa de cúmulus estratificats, generalment molt foscos, que poden cobrir tot el cel, d’un diàmetre aparent superior a 5°. De símbol Sc.

estratopausa f. Zona límit que separa l’estratosfera de la mesosfera, que s’estableix entre els 45 i 50 quilòmetres d’altitud.

estratosfera f. Regió de l’atmosfera terrestre, situada entre la troposfera i la mesosfera, que s’estén entre uns 12 i uns 50 quilòmetres d’altitud.

estratosfèric -a adj. Relatiu o pertanyent a l’estratosfera.

estratus m. Núvol baix que forma una capa uniforme d’una extensió horitzontal relativament gran, semblant a una boira però no tocant a terra. De símbol St.