halo m. Corona lluminosa blanca o irisada que apareix envoltant un cos lluminós, especialment el Sol o la Lluna, i que resulta de la reflexió, refracció o difracció de la seua llum. També anomenat corona o rogle.

hemisferi m. Cadascuna de les dues parts de l’esfera terrestre separades pel pla fictici de l’equador.

hídric -a adj. Relatiu o pertanyent a l’aigua. El contingut hídric d’un sòl, d’un aliment.

hidrologia f. Ciència que tracta de les aigües. Hidrologia fluvial, hidrologia marina.

hidrològic -a adj. Relatiu o pertanyent a la hidrologia.

hidrometeor m. Meteor aquós.

hidrometeorologia f. Branca de la meteorologia que estudia els productes de congelació de l’aigua, de la condensació o de la sublimació del vapor d’aigua presents a l’atmosfera.

hidromorf -a adj. Dit del sòl o de l’horitzó sovint saturats d’aigua.

hiemal adj. Relatiu o pertanyent a l’hivern.

higròmetre m. Aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica.

higrometria f. Part de la física que té per objecte la determinació de la humitat.

higromètric -a adj. 1. Relatiu o pertanyent a la higrometria. 2. Determinat per l’higròmetre.

higroscopi m. Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.

higroscòpia f. Higrometria.

higroscòpic -a adj. 1. Relatiu o pertanyent a l’higroscopi. 2. Que absorbeix ràpidament la humitat atmosfèrica.

hivern m. Estació de l’any, entre la tardor i la primavera, que a l’hemisferi nord comença el 21 de desembre, solstici d’hivern, i acaba el 21 de març, equinocci de primavera; a l’hemisferi sud comença el 21 de juny i acaba el 23 de setembre.

hivernacle m 1. Construcció amb coberta i parets on hom cultiva plantes en les condicions més favorables. 2. efecte hivernacle Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).

hivernal adj. Relatiu o pertanyent a l’hivern.

hivernenc -a adj. 1. Pertanyent a l’hivern. 2. Que és molt sensible al fred de l’hivern.

horitzó m. 1. a. Circumferència de l’esfera terrestre que limita la part de la superfície visible des d’un punt. b. Part de superfície terrestre limitada per aquesta línia. 2. Capa diferenciable del sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques.

humidímetre m. Aparell utilitzat per a mesurar, generalment a través d’una sonda, la humitat del sòl.

humiditat f. Humitat.

humit -ida adj. Lleugerament o moderadament cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid.

humitat f. 1. Qualitat d’humit, estat d’allò que és humit. Les nits d’hivern, a Cocentaina fa molta humitat. 2. Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

huracà m. 1. Cicló tropical a la mar Carib. 2. p. ext. Vent d’una gran violència.

huracanat adj. Que té la violència d’un huracà.