mànega f. Tromba marina o de llac.

mapa sinòptic m. Mapa geogràfic on es representa la distribució d’elements meteorològics durant un període de temps determinat mitjançant figures, símbols meteorològics o isolínies.

mar f. [o m.] 1. a. Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (el 71%). b. Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental. Mar Mediterrània. 2. mar de fons (o mar de fora, o mar forana, o mar llarguera, o mar de lluny) Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han minvat. 3. estat de la mar Classe i dimensions de les onades. 4. bona mar (o mar bonança, o mar calma, o mar de dones) Mar tranquil·la, no agitada. 5. haver-hi molta mar (o mar desfeta [o grossa], o mar brava) (o fer mala mar) Mar molt agitada per grans onades. 6. mar arrissada (o mar rissada, o mar ruada) Mar amb petites ondulacions a la superfície. 7. mar de fons (o de fora, o forana, o llarguera, o de lleva, o de lluny) Agitació procedent d’alta mar i que romp a la costa. És oposada al tràngol. 8. mar de llamp Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament. 9. mar de sards Mar grossa, agitada, però sense arribar a temporal. 10. mar grossa Mar molt agitada, amb onades de consideració. 11. mar llarga Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes. 12. mar picada Estat de la mar en què les ones esclaten amb força i són curtes i freqüents. 13. mar plana Mar calma, amb onades de molt poca consideració. 14. mar podrida Mar completament plana i transparent. 15. mar vella Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat. 16. Segons la procedència del vent, mar de llevant, de xaloc.

marea f. 1. Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, a causa de l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna. 2. marea morta (o de quadratura) Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i del Sol quan es troben en quadratura. 3. marea negra Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli o de gasoil, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins. 4. marea roja Acumulació, en una àrea marina, d’un nombre suficient de dinòfits per a fer que l’aigua es torne rogenca i a vegades tòxica per als organismes filtradors, per als peixos, etc. 5. marea viva Marea alta de gran amplitud que s’esdevé quan les atraccions gravitatòries de la Lluna i del Sol actuen en una mateixa direcció.

mareal adj. Relatiu o pertanyent a la marea.

maregassa f. Estat de la mar quan les ones són més grosses que en la marejada i més menudes que en la mar brava.

marejada f. Mar agitada, que no arriba a temporal. Maror. Hi ha marejada de llevant.

marejol m. Estat de la mar quan les ones són més grosses que en la mar arrissada i més menudes que en la marejada.

mareògraf m. Aparell per a enregistrar les variacions del nivell de la mar, especialment les degudes a les marees.

mareòmetre m. Aparell per a mesurar les variacions de les marees.

mareomotor -motriu [o -motora] adj. 1. Relatiu o pertanyent a l’energia mareomotriu. 2. energia mareomotriu Tipus d’energia renovable que és fonamentada en l’oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoïdal a causa de les marees.

mareta f. Moviment suau de les ones de la mar bonança.

maror f. 1. Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que constitueix el grau 3 de l’escala de Douglas. 2. forta maror Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m que constitueix el grau 4 de l’escala de Douglas.

mediambiental adj. Relatiu o pertanyent al medi ambient.

meridional adj. Del sud, pertanyent al sud.

mesosfera f. Regió de l’atmosfera terrestre situada entre l’estratosfera i la termosfera, que s’estén entre uns 50 i uns 80 quilòmetres d’altitud, i on la temperatura decreix amb l’altitud.

mestral m. 1. Nord-oest. 2. adj. i m. Vent descendent del NW.

mestralada f. Vent mestral fort.

mestralejar v. intr. Fer vent de mestral. Tendir, el vent, a bufar de mestral. Aquest ponent sembla que vol mestralejar.

mestraló m. Vent mestral fluix.

meteor m. Fenomen atmosfèric. Meteors aeris, aquosos, lluminosos, ignis.

meteòric -a adj. Pertanyent a un meteor o als meteors.

meteorògraf m. Aparell per a enregistrar simultàniament diferents fenòmens atmosfèrics, com ara la pressió baromètrica, la temperatura de l’aire, el vent, la pluja, etc., durant un període de temps determinat.

meteorografia f. Enregistrament de fenòmens meteòrics.

meteoròleg -òloga m. i f. 1. Especialista en meteorologia. 2. Persona que es dedica professionalment a la meteorologia.

meteorologia f. Branca de la física que tracta de l’atmosfera i dels seus fenòmens.

meteorològic -a adj. Relatiu o pertanyent a la meteorologia, als meteors.

migjorn m. 1. Migdia. 2. Sud. 3. Vent del sud.

migjornada f. Vent fort de migjorn.

migjornejar v. intr. Fer vent de migjorn. Tendir, un vent, a bufar de migjorn. Aquest llebeig migjorneja.

migjornell m. Vent fluix de migjorn.

mil·libar m. Unitat de pressió equivalent a la mil·lèsima part del bar. De símbol mbar.

miratge m. 1. Il·lusió òptica deguda a la reflexió total de la llum en la superfície de separació de dues capes d’aire diferentment calfades. 2. miratge inferior Miratge que s’observa sobre extensions d’aigua o sòls fortament calfats per insolació, i en què la imatge virtual es troba per davall de l’objecte real. 3. miratge superior Miratge que s’observa sobre una zona nevada o sobre mars freds, i en què la imatge virtual es troba per damunt de l’objecte real.

monsó m. 1. Vent periòdic propi de l’oceà Índic i de la costa oriental de l’Àsia, que bufa del sud-oest des del maig fins al setembre i del nord-est des de l’octubre fins al desembre. 2. Vent que bufa entre un continent i l’oceà pròxim quan hi ha un escalfament diferencial fort entre l’un i l’altre i que forma part de la circulació general atmosfèrica.

monsònic -a adj. Relatiu o pertanyent al monsó.