ocàs m. Posta d’un astre, especialment del sol.

occident m. 1. Punt de l’horitzó per on es pon el sol, ponent. 2. Part de la Terra que mira a ponent (oposat a orient).

occidental adj. Relatiu o pertanyent a l’occident.

octa f. Fracció igual a una octava part de la volta del cel, que s’utilitza com a unitat de mesura de la nuvolositat.

oratge m. 1. Vent, especialment vent de terra. 2. Temps, estat de l’atmosfera. Demà farà mal oratge.

oratgell m. Vent de terra.

oratjol m. 1. Vent suau. 2. Vent de terra.

oratjós -osa adj. De vent, amb molt de vent. Un dia oratjós.

orient m. 1. Punt de l’horitzó per on ix el sol, llevant. 2. La part de la Terra que mira a llevant (oposat a occident).

oriental adj. Relatiu o pertanyent a l’orient.

oxigen m. Element no metàl·lic, incolor, inodor, insípid, que ocorre en estat lliure en l’atmosfera i és un dels components de l’aigua, de símbol O i de nombre atòmic 8.

ozó m. Forma al·lotròpica de l’oxigen, corresponent a la fórmula O ₃.

ozonòmetre m. Reactiu o aparell per a determinar la quantitat d’ozó present en l’atmosfera o en una mescla gasosa.

ozonometria f. Determinació de l’ozó present en l’atmosfera o en una mescla gasosa.

ozonomètric -a adj. Relatiu o pertanyent a l’ozonometria.

ozonosfera f. Capa de l’atmosfera de la Terra que conté una gran concentració d’ozó.