vendaval m. Vent molt fort.

vent m. 1. Moviment horitzontal de l’aire degut a causes naturals. Fer vent, córrer vent. 2. girar-se vent Posar-se a fer vent. 3. refrescar el vent Fer-se més fort. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa. 4. vent borrasquer Vent de borrasca. 5. vent de grop Vent que porta tempestat. 6. vent est Vent que ve de l’est. 7. vent oest Vent que ve de l’oest. 8. vent pluig Vent que porta pluja, aiguavent. 9. vents alisis Vents que, a la regió tropical, bufen contínuament de nord-est a sud-oest a la banda nord de l’equador i de sud-est a nord-oest a la banda sud de l’equador. 10. vents contraalisis Vents que bufen per damunt dels alisis en sentit oposat a aquests. 11. vent de popa Vent que bufa en el sentit d’avanç d’una embarcació. 12. vent de proa Vent que bufa en sentit contrari al de l’avanç d’una embarcació. 13. vent terral Dit del vent que bufa de la terra cap a la mar, des que es fa fosc fins a mitjan matí. 14. els quatre vents Els quatre punts cardinals.

ventada f. Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seua força i de més durada que una ratxa.

ventar v. intr. Fer vent, ventejar.

ventejar v. intr. Fer vent. Plou, neva i venteja.

ventijol m. Vent suau.

ventim m. Ventijol.

ventolejar v. intr. Fer ventades.

ventolí m. Vent suau.

ventolina f. Vent suau.

ventós -osa adj. 1. On fa vent sovint. Un lloc ventós. 2. En què fa vent. Un dia ventós.

vernal adj. Relatiu o pertanyent a la primavera. Solstici vernal.

vespertí -ina adj. Relatiu o pertanyent a les primeres hores de la nit, al vespre. Crepuscle vespertí.

volva f. Petita porció de neu, floc, borralló.

vorticitat f. 1. Circulació de l’aire al voltant d’un eix. 2. Magnitud física relacionada amb la tendència d’un fluid a girar sobre ell mateix, donada per la meitat del rotacional del cap de velocitat.